El president de Barcelona Salut, Dr. Luis Donoso, es dirigeix als membres del Comitè Científic de la Fundació

  • La cap dels Serveis Mèdics de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Dra. Helena Herrero, i el cirurgià plàstic i president de la tecnològica Alma Medical Imaging, Dr. Javier Herrero, s’integren en l’entitat benèfica fundada per metges, científics i investigadors de prestigi internacional
  • La doctora Helena Herrero qualifica de “greu” la situació de la Medicina de l’Esport a Espanya i lamenta que, fins ara, “cap Govern ha entès el valor d’aquesta especialitat”, no només en l’àmbit de les federacions esportives, “sinó en la població general per fomentar la salut, així com prevenir i tractar nombroses malalties cròniques “
  • L’experta en Medicina del Futbol explica que 300 milions de persones practiquen aquest esport a tot el món i cada mes, segons les estadístiques de FIFA, es produeix una aturada cardiorespiratòria
  • “Els cirurgians plàstics treballem amb patologies, no amb tonteries”, assenyala el doctor Javier Herrero, que denuncia que alguns professionals del sector han contribuït a banalitzar aquesta especialitat mèdica

Barcelona, 17 de juliol de 2019. La Fundació Barcelona Salut ha incorporat al seu Comitè Científic a la doctora Helena Herrero, cap dels Serveis Mèdics de la Reial Federació Espanyola de Futbol, ​​i al doctor Javier Herrero, expert cirurgià plàstic i president de la tecnològica Alma Medical Imaging. L’entitat benèfica, que promou projectes científics i de divulgació dirigits a fomentar entre la població hàbits de vida saludables, reforça així les seves àrees de Medicina de l’Esport i Cirurgia Plàstica, dues especialitats mèdiques essencials en la societat actual.

Presidida pel doctor Luis Donoso, director del Centre de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital Clínic de Barcelona i president de la International Society of Radiology, la Fundació Barcelona Salut integra una cinquantena de metges, científics i investigadors de prestigi internacional que coincideixen en la necessitat de compartir amb la societat els coneixements científics per, a través de la formació i la prevenció, reduir la incidència de les malalties més freqüents.

Combatre les morts sobtades i les commocions cerebrals

En el seu discurs d’ingrés com a membre del Comitè Científic, la doctora Helena Herrero ha qualificat de “greu” la situació de la Medicina de l’Esport a Espanya i ha lamentat que, fins ara, “cap Govern ha entès el valor que té aquesta especialitat”, no només en l’àmbit de les federacions esportives, “sinó en la població general per fomentar la salut, així com prevenir i tractar nombroses malalties cròniques”.

La doctora Helena Herrero, en un moment de la seva intervenció davant els membres fundadors de Barcelona Salut

En l’actualitat, recorda, els metges no poden especialitzar-se en Medicina de l’Esport a Espanya i són els clubs, juntament amb altres institucions de caràcter privat, federacions i hospitals, els que, a l’espera que el Ministeri de Sanitat es decideixi a donar un pas endavant, “intenten suplir les mancances”.

Especialitzada en Medicina del Futbol, ​​la doctora Herrero ha exposat davant els membres del Comitè Científic fins a quin punt les pautes establertes pels equips mèdics han canviat la manera d’entendre la pràctica d’aquest esport: “Abans, el futbol es basava en el punt d’honor i la força, de manera que el metge es limitava a curar les lesions que es produïen; ara fem un treball previ de preparació física, de valoració biomèdica de l’entrenament i cuidem tots els aspectes perquè, sempre buscant el màxim rendiment del jugador, sigui la prevenció de lesions el principal objectiu”.

La Reial Federació Espanyola de Futbol assumeix la pràctica de reconeixements mèdics previs a la competició com a requisit imprescindible i obligatori per a l’obtenció de la llicència federativa i, en paraules de la doctora Herrero, “fa un gran esforç per a la implantació d’un electrocardiograma basal als seus federats, especialment de futbol base, als quals atén a través de la Mutualitat de Futbolistes”.

La responsable dels Serveis Mèdics de la Federació confessa que tant ella com l’equip de professionals mèdics que dirigeix ​​lliuren una batalla sense quarter perquè tots els camps de futbol tinguin un desfibril·lador automàtic. En una versió lliure del clàssic “sense pilota no hi ha partit”, Helena Herrero defensa que “sense desfibril·lador no hi ha partit”.

“Hem aconseguit molt, però fins que no aconseguim tenir cardioprotegits tots els terrenys on es juga futbol base, no estarem satisfets”, sentencia. I és que les estadístiques parlen per si soles: 300 milions de persones juguen a futbol a tot el món i cada mes es produeix una aturada cardiorespiratòria en aquest entorn.

Helena Herrero combat també les males pràctiques causants de commocions cerebrals en el món del futbol. Les federacions internacionals, UEFA i FIFA ho estan liderant des del punt de vista de la prevenció i tractament de les mateixes i aquest coneixement es trasllada a les associacions nacionals. Les commocions cerebrals no només es donen en futbol americà o en rugbi ja que, segons recalca, el futbol és un esport de contacte i també es dóna aquest tipus de lesions, que són potencialment greus si no es valoren i tracten adequadament. Critica, en aquest sentit, que en els entrenaments infantils se segueixi practicant la rematada de cap, que pot tenir “conseqüències fatals”.

L’autoimatge dels pacients en la Cirurgia Plàstica

Durant el seu torn d’intervenció, el prestigiós cirurgià plàstic Javier Herrero ha defensat davant els membres del Comitè Científic la importància d’aquesta especialitat dins de la medicina. “Treballem amb persones normals, que tenen problemes normals i busquen solucions normals”, sosté.

El doctor Javier Herrero ha defensat la importància de la cirurgia plàstica dins de la medicina

El reconeixement d’aquesta “normalitat” és el que reivindica per la seva especialitat mèdica. Els cirurgians plàstics, subratlla, “treballem amb patologies, no amb tonteries”. Per això, censura que alguns professionals del seu sector hagin contribuït a trivialitzar aquesta especialitat i s’ha compromès a perseverar, des de la Fundació Barcelona Salut, per a “desbanalitzar” la tasca dels cirurgians plàstics, que treballen amb un material íntim i delicat: la autoimatge dels seus pacients.

El president d’Alma Medical Imaging, empresa referent en el mercat de la generació d’eines per al tractament de la imatge mèdica digital DICOM, ha destacat “l’extraordinària aportació” de la intel·ligència artificial en el camp de la salut. En la seva opinió, “el gran canvi en la medicina serà la incorporació de la tecnologia en la imatge radiològica”. “La radiologia -conclou- s’ha convertit en el centre de l’hospital”.

Informes dels doctors Antoni Castells i Francisco Carmona

D’altra banda, els membres fundadors Dr. Antoni Castells, director Mèdic, i Dr. Francisco Carmona, cap de Ginecologia, ambdós de l’Hospital Clínic de Barcelona, han presentat informes sobre els programes de detecció precoç del càncer de còlon i càncer de cèrvix, respectivament. Tots dos han coincidit en la necessitat de conscienciar la població perquè participin en aquests programes de cribratge, que permeten reduir notablement les xifres de mortalitat.