Aquests dispositius es col·loquen de manera menys invasiva i tenen una bateria més llarga que els convencionals

Professionals del servei de Cardiologia de l’hospital Josep Trueta de Girona, que dirigeix el doctor Ramon Brugada, fundador de Barcelona Salut, han implantat amb èxit el primer desfibril·lador sense cables, un dispositiu subcutani indicat per a persones que pateixen arítmies ventriculars, potencialment mortals, que poden ser degudes a infarts, patologies hereditàries o congènites, o a altres cardiopaties. Amb aquests nous dispositius que es col·loquen sota de la pell, les complicacions relacionades amb la manipulació dels cables de la connexió amb el cor a través de les venes s’eviten i això permet el tractament de les arrítmies en pacients amb difícil accés vascular.

En general, els desfibril·ladors són aparells que detecten les arrítmies i les tracten mitjançant una descàrrega elèctrica que aconsegueix recuperar el ritme del cor. Els desfibril·ladors convencionals consten d’un generador d’energia elèctrica que es posa a sota de la clavícula del pacient, mitjançant una incisió lateral propera a l’aixella.

El generador està connectat a un cable que ha d’introduir-se fins al cor a través d’una vena. Si el pacient que porta el desfibril·lador pateix una arrítmia, el dispositiu fa una descàrrega elèctrica que aconsegueix restablir el ritme cardíac, i axií retorna la freqüència normal, evitant la mort del pacient.

La col·locació del desfibril·lador automàtic implantable (DAI) subcutani es fa amb una tècnica menys invasiva que la utilitzada en els desfibril·ladors convencionals. Encara que el funcionament és similar, el desfibril·lador subcutani s’implanta sense necessitat d’haver d’accedir al sistema vascular i no es necessita accedir als ventricles del cor per monitorar el ritme cardíac.

Els nous dispositius es col·loquen a sota de la pell, a l’estèrnum, i com que no es toquen el cor ni els vasos sanguinis, la intervenció és més senzilla i no necessita haver de ser guiada per radiologia, indiquen des de l’hospital de Girona.
A més, són més fàcils d’extreure, una qüestió important, ja que s’han de substituir quan s’acaba la bateria del dispositiu, i la durada, d’uns deu anys, és més llarga que la dels dispositius convencionals.

Segons les estimacions del centre, la nova Unitat d’Arrítmies, que es va posar en marxa a finals del 2017, posarà cada any uns 120 desfibril·ladors a pacients gironins, dels quals una vintenta podrien ser subcutanis.

I és que els pacients joves amb arrítmies que poden esdevenir mortals -normalment pacients amb una insuficiència cardíaca molt avançada, cardiopatia isquèmica o malalties cardíaques genètiques- són els principals candidats a rebre aquest tipus de dispositiu.

El motiu és que, en tenir una bateria de més durada que els convencionals, els aparells subcutanis els estalviaran intervencions quirúrgiques de recanvi en un futur.

Seguiment per telemedicina

Els desfibril·ladors, tant els convencionals i els subcutanis, permeten el control remot dels pacients, de manera que els evita haver de traslladar-se a l’hospital cada poc temps per fer-ne un seguiment.

Els pacients són inclosos en un programa de monitoratge remot, amb què se’ls lliura un aparell comunicador que permet enviar de forma contínua la informació per via telefònica des de casa seva fins al centre, on el personal de la Unitat d’Arrítmies la revisa i l’avalua.

D’aquesta manera, es pot fer un seguiment remot de l’estat del pacient, detectar si s’ha produït alguna arrítmia, i, fins i tot, detectar el consum de les bateries del desfibril·lador.

El mateix pacient pot enviar la informació a través del dispositiu de telemedicina, una opció que li aporta un alt nivell de seguretat i tranquil·litat, tant a ell mateix com al seu entorn, recorden des del centre de referència de les comarques gironines.