La recerca, impulsada per l’Idibgi i l’Idiap Jordi Gol, treballa amb una mostra de 4.000 participants
Un estudi impulsat per investigadors gironins aprofundirà en la relació entre la depressió i l’augment del risc cardiovascular. Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), impulsat pel doctor Ramon Brugada, membre fundador de la Fundació Barcelona Salut, l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (Idiap Jordi Gol) i la Fundació Institut Mar d’Investigacions Mèdiques (Imim) acaben d’engegar un projecte de recerca liderat pel doctor Josep Garre-Olmo, investigador de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i de l’Idibgi, que té com a objectiu principal determinar el grau d’associació de diversos factors de risc cardiovascular amb la incidència de malalties cardiovascular depenent de la presència o absència de diversos trastorns afectius com la depressió en la població general.
Concretament, el projecte es proposa aprofitar l’existència del Registre Gironí del Cor, el Regicor, que està focalitzat en les malalties cardiovasculars a les comarques gironines per afegir-hi una línia de recerca en trastorns afectius.
Com a objectius secundaris, l’estudi que ara comença també vol proporcionar dades poblacionals sobre la incidència, persistència i remissió de diversos trastorns afectius així com determinar-ne el risc associat depenent de diverses variables clíniques i sociodemogràfiques.
L’estudi, finançat amb 45.700 euros d’una beca competitiva del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020 impulsat pel Departament de Salut, es farà sobre una mostra representativa de la població general de 4.000 participants i preveu donar a conèixer els primers resultats a partir del primer trimestre de 2020.
Estratègies preventives
Tot i que l’activitat física regular i el manteniment d’una dieta saludable són probablement les formes més importants per prevenir la malaltia cardiovascular, l’estat de salut mental pot proporcionar una estratègia preventiva addicional contra el risc de les malalties cardivuasculars.
Aquest coneixement hauria de servir de punt de partida per ampliar la recerca en aquest àmbit perquè, en darrer terme, es puguin desenvolupar estratègies preventives i terapèutiques que disminueixin el risc de malalties cardivuasculars dels pacients amb trastorns afectius.
I és que trastorns com la depressió generen una gran càrrega tant als pacients com a les famílies i a la societat en general. D’acord amb les estimacions de la Organització Mundial de la Salut la depressió es convertirà en la segona causa de pèrdua d’anys de vida ajustats per discapacitat.
Per la seva banda, les malalties cardiovasculars són la primera causa de mortalitat i de despesa de recursos sanitaris i socials a nivell global. Per fer-hi front, les principals estratègies de prevenció són la promoció d’estils de vida saludables, com l’activitat física regular i una dieta variada.
Tenint en compte l’associació entre depressió i malalties cardiovasculars, des d’una perspectiva poblacional, l’atenció a la salut mental hauria d’esdevenir també una estratègia de prevenció addicional per fer front a les patologies del sistema circulatori.
Així mateix, des de la perspectiva de l’atenció sanitària específica per als pacients amb trastorns afectius, el control del seu risc cardiovascular també hauria de ser un element molt important a tenir en compte, recorden els impulsors de l’estudi.
